DIA MUNDIAL CONTRA L’HEPATITIS

L'epidemiologia de les hepatitis virals ha canviat notablement en els últims 25 anys gràcies a la introducció de les vacunes de l'hepatitis A i de l'hepatitis B, juntament amb la interrupció  de la cadena de transmissió de la infecció i de la introducció de les vacunes. Però, què és l’hepatitis i com afecta a la nostra vida?

L'hepatitis és una inflamació del fetge. L'afecció pot remetre espontàniament o evolucionar cap a una fibrosi (cicatrització), una cirrosi o un càncer de fetge. Els virus de l'hepatitis són la causa més freqüent de les hepatitis, que també es poden deure a altres infeccions, substàncies tòxiques (per exemple, l'alcohol o determinades drogues) o malalties autoimmunitàries.

Cada hepatitis vírica té mecanismes i vies de transmissió diferents, de manera que el seu contagi depèn del tipus de virus, de com de susceptible sigui una persona per contreure-la i de la seva evolució individual, un cop malalta.

• Hepatitis A: la seva transmissió es realitza per via oral-fecal, quan una persona sana entra en contacte amb el virus, que en ser eliminat per la femta, pot contaminar l'aigua, les mans o la roba. 

Tot i que és habitual contraure aquesta hepatitis vírica en entorns sanitaris en desenvolupament, la malaltia immunitza als infectats des de la infància, de manera que la població d'aquests països està protegida a edat adulta.

• Hepatitis B: es transmet quan el virus d'un pacient infectat penetra a la sang d'una altra persona, a partir d'una ferida a la pell o de les mucoses. Un contagi que se sol produir en compartir estris no esterilitzats o en tenir relacions sexuals sense protecció.
• Hepatitis C: tot i que els mecanismes de transmissió en el cas d'aquest virus són molt semblants als de l'hepatitis B, el seu contagi és molt més limitat.
• Hepatitis E: la seva infecció és poc freqüent en un mitjà sanitari evolucionat de manera que, en països com Espanya, tan sols es troben casos aïllats en viatgers procedents d'àrees on la malaltia és endèmica.

La infecció aguda pot acompanyar-se de pocs símptomes o de cap; també pot produir manifestacions com la icterícia (coloració groguenca de la pell i els ulls), orina fosca, fatiga intensa, nàusees, vòmits i dolor abdominal.

Així doncs, podem dir com a conclusió que aquesta malaltia té un bon pronòstic per a tots aquells que la pateixen i mantenen un control adequat. Encara que les vacunes avui en dia han esborrat aquesta patologia de la llista d’epidemiologies mortals mundials, no 
s' assegura que no la patim ja que depèn molt del hoste i de les circumstancies tant físiques com ambientals en les que es troba.