UN NOU FÀRMAC RETARDA LA PROGRESSIÓ DE L´ESCLEROSI MÚLTIPLE

UN NOU FÀRMAC RETARDA LA PROGRESSIÓ DE L´ESCLEROSI MÚLTIPLE PRIMÀRIA

L´esclerosi múltiple és una malaltia del sistema nerviós que afecta el cervell i la medul·la espinal.

Un anticòs monoclonal anomenat ocrelizumab ha obert una bretxa esperançadora en demostrar per primera vegada una eficàcia significativa en un tipus d'esclerosi múltiple, la primària progressiva, la que no evoluciona en brots sinó que avança lentament però inexorablement, i que afecta entre el 10% i el 15% dels pacients d'esclerosi múltiple.

Fins ara no hi havia res que tingués el més mínim efecte en aquesta progressió. Cada vegada que es provava una substància que sí funcionava en la resta dels pacients, en aquest grup no hi havia senyal alguna: tot el que s'assajava feia el mateix efecte que el placebo amb el qual es comparava, per a gran desesperació d'afectats i metges. El laboratori Roche ha anunciat que el proper dia 10 presentarà els resultats de l'assaig en fase III de l'ús d'aquest anticòs monoclonal en aquest grup de malalts maleït. Ho farà a Barcelona, on es celebra la setmana que ve el congrés europeu sobre aquesta malaltia i assegura en un comunicat que a principis del 2016 s'espera que tot estigui llest perquè les agències nord-americana i europea del medicament aprovin el seu ús.

"Per a nosaltres és un canvi immens. No hi ha gens per a aquest grup de pacients i per primera vegada tenim a la vista alguna cosa que podrà frenar aquesta progressió", explica Xavier Montalbán, neuròleg de Vall d'Hebron i director i impulsor del Centri d'Esclerosi Múltiple de Catalunya. Ell serà l'encarregat de presentar públicament l'estudi en la clausura del congrés com a president de la trobada científica i autor principal de l'assaig.

L'esclerosi múltiple és una malaltia autoimmune amb una incidència creixent a tot el món. Un tipus de cèl·lules sanguínies pasa al sistema nerviós i destrueix la mielina que protegeix els nervis. La majoria dels afectats pateix brots que li paralitzen alguna part del cos. Pot afeblir músculs, danyar la visió, provocar fatiga... "I després de cada brot, els pacients, encara que es recuperin, solen pujar un graó en la seva discapacitat. Però en els primaris progressius l'evolució és lenta, a poc a poc, però la discapacitat va creixent no graó a graó, sinó en ascens continu. L'anticòs monoclonal assajat frena de forma significativa aquesta progressió i, per tant, la discapacitat creixent", assenyala Montalbán.

El fàrmac actua sobre les cèl·lules B, que tenen un paper important en la autoagressió a la mielina en els casos de malaltia progressiva. Segons explica el laboratori, es lliga a les proteïnes CD20 de la superfície cel·lular expressades en certs limfòcits B, però no en les cèl·lules mare ni en les cèl·lules plasmàtiques. Això permet que les persones tractades amb ocrelizumab mantinguin la capacitat de produir nous limfòcits B.

El mateix medicament també és eficaç en l'esclerosi múltiple en brot i ha mostrat major efecte que un dels medicaments més potents amb els quals s'explica fins ara, un tipus de interferón.

Montse Valderrama Fernández
1r DAS