Resistència als medicaments

Des de sempre, l'ésser humà a cercat l'explicació als fenòmens i una solució als mals o problemes (respecte a la salut) amb els que s’entrebancava al llarg del camí; amb pensament màgic fins que van aparèixer les substàncies terapèutiques inorgàniques (herbes com a medicament).

Tot i així, encara que van aparèixer molt abans que la tecnologia existís, la veritable revolució del medicament pertany indubtablement al segle XX. Tot és nou aquí: els antiinfecciosos, els psicofàrmacs, les vitamines, les hormones, els agonistes i els antagonistes del sistema neurovegetatiu, bloquejadors i inductors enzimàtics, els antimitòtics, els antiinflamatoris, els antihistamínics... Però juntament amb les aparicions en investigacions mèdiques es trobaven les aparicions dels principis ètics i protecció del consumidor.

Per evitar la mala utilització dels medicaments per part de la població es van donar a lloc les primeres reglamentacions que limitaven la utilització d'alguns d'aquests, solament sota prescripció mèdica. Paral·lelament, la indústria farmacèutica es va llençar a una important investigació en busca de nous medicaments, és així com apareixen molts d'aquests.

Tot i així, el fet que es limités el consum d'aquests a la població, no ha estat suficient per evitar el que està passant de forma indubtable: una resistència del cos als medicaments.

Per definició, els antibiòtics són medicaments potents que combaten les infeccions bacterianes. El seu ús correcte pot salvar vides, ja que mata les bactèries o impedeix que es reprodueixin. Una vegada s'ha pres un antibiòtic, les defenses naturals del cos són suficients. Però és una paradoxa dir que encara que salven vides, també s'han arribat a convertir en una de les amenaces més urgents pel que fa a la salut pública.

Quan les bactèries desenvolupen la capacitat de neutralitzar els medicaments que vàren ser creats per a destruir-les, es parla de resistència als medicaments. Cada any, al menys 2 milions de persones són infectades als Estats Units amb bacteris resistents als antibiòtics i, al menys 23.000 persones moren per aquesta causa.

La qüestió sorgeix doncs quan d'un element capaç de salvar una vida humana es desenvolupa d'aquest propi la capacitat de suposar un risc per la mateixa. Aquest fet es dona per l'efecte secundari, sent el seu ús el causant de l'aparició d'aquesta resistència. Aproximadament un 30%, és a dir, 47 milions de receptes d'antibiòtics es fan de forma innecessària en els consultoris mèdics i les sales d'emergències, el que ho converteix en una prioritat internacional el millorament d'aquesta pràctica i l'ús dels medicaments.

Però és irrevocable afirmar que des de el moment en que els medicaments vàren ser introduïts a la vida quotidiana de l'hom aquests van anar creant una certa addicció en ell per tal d'aconseguir la seva màxima placidesa pel que respecta al seu estat de salut. És doncs, quan un gran descobriment solvent de molts problemes es va convertir en la causa de molts altres. 

Actualment, ens trobem ja amb aquest problema a la resistència, resistència que té com a conseqüència uns resultants alarmants pel que respecta a la salut, com ja hem pogut veure a les estadístiques esmentades anteriorment.

Aquest problema té una previsió que hauria de ser atesa per tots els que en fan del seu consum un hàbit. Primer, entenent què és un medicament i per a què serveix aquest, s'hauria de tenir clara la idea que no s'ha d'utilitzar un antibiòtic per un virus com pot ser un refredat o la grip, ja que els antibiòtics no funcionen amb els virus. També, quan es pren un antibiòtic s’haurien de seguir les instruccions que venen amb aquest, acabant el medicament quan es deuria tot i que la persona se senti millor, ja que la interrupció d'aquest podria suposar que algunes bactèries sobrevisquessin i tornar-se a infectar.  

Existeixen junt amb aquestes prevencions moltes més que haurien de ser considerades, sobretot en el punt actual en el que ens trobem; però n'hi ha una que clarament és de les més importants a tenir en compte: no guardar els antibiòtics per a més tard o utilitzar una recepta no pròpia.

Analitzant tots aquests coneixements, estadístiques,  fets reals i llegint la quantitat d'articles publicats per organitzacions com la OMS o revistes nacionals, ens adonem que ens dirigim a una era post-antibiòtica en la que el que ara són infeccions comuns i lesions menors que han sigut tractables a les últimes dècades, podrien arribar a ser mortals; pel que, com a conseqüència s'han de prendre mesures coordinades però urgents.

En conclusió, hem d'entendre que els antibiòtics eficaços han estat un  dels pilars que ens han permès viure més temps amb més salut i beneficiar-nos de la medicina moderna. Si no es prenen les mesures necessàries per tal de millorar la prevenció de les infeccions canviant la nostre forma de produir, prescriure i utilitzar els antibiòtics, el món patirà una pèrdua progressiva d'aquests béns de salut pública mundial amb repercussions devastadores. Deixant aquesta gran decisió i pressa al canvi radical en mans dels que ens hem convertit en addictes, en mans dels humans.