TDA en Adults
El TDAH s'ha considerat durant molt temps un trastorn propi de la infància
i de l'adolescència, però els símptomes i l'impacte funcional del TDAH no
sempre desapareixen en passar a l'edat adulta i el trastorn pot persistir en
més del 50% dels casos . S'associa amb un impacte important a nivell clínic,
funcional i de qualitat de vida .
Un estudi epidemiològic realitzat a nivell internacional en la població
general, assenyala que la prevalença del TDAH en adults és del 3,4% . No
obstant això, la realitat és que la majoria d'aquests adults amb TDAH no estan
diagnosticats .
Com es presenta el TDAH en
adults?
El
TDAH en adults és diferent al TDAH en nens . En part perquè hi ha una notable
reducció de la simptomatologia hiperactiva respecte al dèficit d'atenció maig .
En el pas de la infància a l'edat adulta, disminueixen els símptomes
d'hiperactivitat que es poden manifestar en inquietud , mentre que els
símptomes d'inatenció se solen manifestar en dificultats a l'hora de dur a
terme tasques (complir terminis de lliurament, centrar-se en una tasca concreta ...) que poden afectar la seva funcionalitat en diversos
aspectes de la vida.
El diagnòstic en adults resulta complicat a causa de la comorbiditat, és a
dir, la coexistència amb altres patologies psiquiàtriques 6 , ja que els
símptomes del TDAH es poden solapar amb els dels altres trastorns com trastorn
per abús de substàncies, trastorns d'ansietat i de l'ànim .
Símptomes del TDAH en adults
Hiperactivitat
-La hiperactivitat encara que menys present en aquesta etapa de la vida, es
pot transformar en:
- una activitat constant
- horaris sobrecarregats
- triar treballs que els requereixi una major ocupació
- poden convertir-se en addictes a la feina
Dèficit d'atenció
El dèficit d'atenció, més marcat en aquesta etapa de la vida, es manifesta
en:
- problemes d'atenció i concentració
- desorganització i incapacitat per organitzar treballs o tasques
- dificultat per iniciar i finalitzar projectes
- problemes de gestió del temps
- facilitat per a oblidar-se de les coses
El dèficit d'atenció es manifesta principalment en les activitats que
requereixen un major nivell d'atenció i concentració en el temps, i en general,
els porta a ser poc organitzats i inconsistents, de manera que poden tenir més
problemes en l'entorn laboral.
Impulsivitat
Pel que fa a la impulsivitat en l'edat adulta, es caracteritza freqüentment
de la forma següent:
- acabar les relacions prematurament
- canviar de feina constantment
- no tenir paciència per a diferents activitats
- perdre el control
- conduir de forma temerària (amb un major percentatge d'accidents)
- alt nombre de multes i probables retirades de carnet
- consum de tòxics juny
Els símptomes d'impulsivitat en l'edat adulta tenen un fort impacte en la
vida familiar, laboral i social.
Què són els criteris diagnòstics?
Es
tracta del conjunt de símptomes que s'han de presentar per realitzar un
diagnòstic. En el cas del TDAH, hi ha dos sistemes de classificació que
comprenen uns criteris diagnòstics específics segons han
establert l'American Psychiatric Association (APA) i l'Organització Mundial de
la Salut (OMS). Amb aquestes classificacions, el que es pretén és establir
les condicions i símptomes que s'han de donar en els pacients per
poder realitzar un diagnòstic.
CIE (OMS,
1992)
La CIM és la Classificació
Internacional de Malalties (en anglès, ICD: International Statistical
Classification of Diseases and Related Health Problems) realitzada per
l'Organització Mundial de la Salut. Actualment es treballa amb la desena
revisió, que es va publicar el 1992, però ja s'està treballant en una nova
versió, la CIM-11. L'OMS publica actualitzacions de caràcter menor cada
any, i actualitzacions més importants cada tres anys. En aquesta
classificació les malalties són agrupades per categories i reben cadascuna un
codi. Una de les peculiaritats de la CIM-10 és que es refereix al
TDAH com Trastorn Hipercinético .
CIE-10
A
continuació es detallen els criteris diagnòstics per al trastorn hipercinètic
segons la CIM-10:
Dèficit d'atenció
1.
Freqüent incapacitat per a prestar atenció als detalls costat de errors per
descuit en les tasques escolars i en altres activitats.
2.
Freqüent incapacitat per mantenir l'atenció en les tasques o en el joc.
3.
Sovint sembla no escoltar el que se li diu.
4.
Impossibilitat persistent per a emplenar les tasques escolars assignades o
altres missions.
5.
Disminució de la capacitat per organitzar tasques i activitats.
6.
Sovint evita o se sent marcadament incòmode davant tasques com els deures
escolars, que requereixen un esforç mental mantingut.
7.
Sovint perd objectes necessaris per a unes tasques o activitats, com a material
escolar, llibres, etc.
8.
Fàcilment es distreu davant estímuls externs.
9.
Sovint és oblidadís en el curs de les activitats diàries.
hiperactivitat
1.
Sovint mostra inquietud amb moviments de mans o peus, o removent en el seu
seient.
2.
Abandona el seient a l'aula o en altres situacions en què s'espera que romangui
assegut.
3.
Sovint corre o s'enfila en excés en situacions inapropiades.
4.
Inadequadament sorollós en el joc o té dificultats per a
entretenir-tranquil·lament a activitats lúdiques.
5.
persistentment exhibeix un patró d'activitat excessiva que no és modificable
substancialment pels requeriments de l'entorn social.
impulsivitat
1.
Sovint fa exclamacions o respon abans que se li facin les preguntes completes.
2.
Sovint és incapaç de guardar torn a les cues o en altres situacions en grup.
3.
Sovint interromp o es fica en els assumptes d'altres.
4.
Sovint parla en excés sense contenir-se davant les situacions socials.
La
CIM-10 estableix que per realitzar el diagnòstic de TDAH, el pacient compleixi:
-
6 dels símptomes descrits en l'apartat "Dèficit d'Atenció"
-
3 dels símptomes descrits a l'apartat "Hiperactivitat" 7
-
1 dels símptomes descrits en l'apartat "Impulsivitat"
Aquests símptomes han més estar
presents abans dels 7 anys i donar-se en dos o més aspectes de la vida del nen
(escolar, familiar, social), i afectar negativament a la seva qualitat de
vida. Tampoc es considerarà el diagnòstic de Trastorn Hipercinético si
compleix els criteris de: trastorn generalitzat del desenvolupament, episodi
depressiu o trastorn d'ansietat.
Tractament multimodal
Un
tractament. Tres acostaments.
El tractament del TDAH hauria de ser multimodal i individualitzat , tenint
en compte al pacient ia la seva família. L'objectiu del tractament multimodal
és disminuir els símptomes al mateix temps que es redueixen les complicacions
derivades del trastorn i l'impacte negatiu que pot tenir en la vida dels
pacients i del seu entorn.
El tractament multimodal del TDAH
implica 03:00 acostaments :
.- tractament farmacològic
.- tractament cognitiu-conductual
.- tractament psicoeducatiu (pares i professors)
Per aquest motiu el tractament multimodal també es conegui com tractament
combinat , ja que requereix diversos enfocaments i la implicació de diferents
professionals.
Segons els resultats dels estudis realitzats, el tractament farmacològic
seria el mètode més efectiu per reduir els símptomes nuclears del TDAH (dèficit
d'atenció, hiperactivitat i impulsivitat) 1 , i el tractament psicològic
(conductual i psicoeducatiu) ajudaria fonamentalment a la millora de les funcions
executives 2 (habilitats cognitives com començar tasques, organitzar-se,
planificar coses ...).
I és que s'ha demostrat que educar al pacient ia la família sobre el
trastorn , adaptar l'entorn a les necessitats de cada persona i millorar les
habilitats d'abordatge dels pacients, pares i educadors, poden ajudar a obtenir
bons resultats en el tractament del TDAH, quan es combina amb una intervenció
farmacològica. 2
Un tractament individualitzat
Com ja hem assenyalat, el tractament del TDAH ha de ser individualitzat.
Què vol dir això? Que el tractament no és estàndard per a tots els pacients .
Sinó que s'ha d'adaptar a les necessitats de cada un d'ells. S'ha de valorar la
intensitat dels símptomes del Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat,
el seu context familiar i social i / o si hi ha altres trastorns psiquiàtrics
comòrbids associats.
Símptomes del TDAH que afecten la parella
Manca de comunicació
La manca d'habilitats de comunicació que hem comentat anteriorment,
derivada en part de la manca d'habilitats socials, pot interferir en
l'establiment d'una comunicació sana per a la relació en parella.
Sensibilitat emocional i sobre-reacció
Poden ofendre amb facilitat, enfadar-se i sentir-se dolguts en respondre
gairebé instintivament davant el menor canvi en el seu entorn, tant emocional
com físic. Les persones amb TDAH senten les coses d'una forma especial,
diferent de la forma de sentir d'altres persones, i pot ser complicat de
manejar i comprendre per a la parella.
Impulsivitat
La manca de regulació entre l'impuls de fer alguna cosa i la capacitat de
reflexionar sobre les conseqüències abans d'actuar, pot tenir també un fort
impacte en les relacions de parella. Es pot manifestar de diverses formes, per
exemple, prenent decisions o realitzant compres sense tenir en compte a la
parella, portant a terme un nombre excessiu d'activitats ...
Problemes en les funcions executives
Les funcions executives (conjunt d'habilitats cognitives que permeten
establir plans, organitzar-se, fixar-se metes ...) poden influir també
negativament en les relacions de parella. Principalment són els problemes
d'organització i memòria els que contribueixen a la creació de conflictes, ja
que la manca d'organització i l'oblit desemboquen en pèrdua de claus, absència
a esdeveniments, factures que s'ha oblidat de pagar, arribar tard, tasques de
la llar no realitzades o inacabades. Aquests comportaments a la llarga, poden
crear falta de confiança en la parella, decepció i fins i tot en què la parella
es senti poc valorada.
Com reduir l'impacte del TDAH en la parella
Establir un nivell de comunicació saludable març
Això es pot aconseguir baixant el ritme de les converses . És important dedicar-li més temps a
estructurar els elements de la comunicació i controlar les reaccions que els
genera, perquè tots dos puguin escoltar tot el que li ha de dir l'altre. Això
fomenta el desenvolupament d'habilitats d'escolta i millora l'autocontrol
permetent comprendre a l'altra persona i resoldre els problemes.
Demostrar que valores a l'altra
persona
Tenir cites de forma regular amb la seva parella i descobrir formes de
passar-ho bé junts és també molt important. Sorprendre'l / la amb algun detall
o una nota afectuosa fa que se senti especial i estimat / a. Per descomptat, a
més d'aquestes pràctiques, s'ha de treballar el dia a dia expressant l'estima i
l'agraïment per les coses que es fan.
Comprometre amb el maneig del
trastorn
Evitar ser còmode respecte al TDAH i deixar d'usar-lo com a pretext per a
qualsevol situació complicada a la qual s'enfronti és fonamental. Intentar
portar una vida el més compatible possible amb el trastorn intentant reduir
l'impacte d'aquest en la seva parella.
La parella ha d'estar informada
sobre el TDAH
Conèixer és el primer pas abans de comprendre, per això la parella d'una
persona amb TDAH ha de informar-se de com és el trastorn per evitar que es
produeixin mal us entesos sobre el comportament que pugui tenir.
Consells per a adults amb TDAH
Tot i que els símptomes de manca d'atenció i d'hiperactivitat poden
mantenir-se en molts dels casos, també són nombrosos els casos de joves amb
TDAH que s'adapten bé a l'edat adulta i no tenen problemes de salut mental.
El TDAH pot convertir les trobades
socials en un repte per a les persones que pateixen aquest trastorn. El simple
fet de parlar amb altres persones o mantenir una conversa pot ser un problema.
Els consells que presentem a continuació pretenen ajudar els adults que
pateixen aquest trastorn:
Abans de parlar o actuar, recapacita durant 10 segons per cerciorar de si
és o no una bona idea.
Practica la "escolta activa", prestant molta atenció al que els
altres estan comentand o abans d'unir-te a la conversa.
Demana-li als teus amics, familiars, professors o terapeuta, que t'ajudin a
practicar les teves habilitats de comunicació , incloent la pràctica de com fer
preguntes correctament.
Consells per organitzar
L'organització és una eina molt útil per no oblidar-se de les coses,
estalviar temps i portar una vida el més ordenada possible.
Col · locar al passadís uns penjadors etiquetats per col·locar en cada un
d'ells les claus evitarà perdre temps pensant on es van deixar les claus.
Crear llistats de les tasques o activitats pendents sempre resultarà de
gran ajuda per a realitzar un seguiment de les teves coses pendents.
Un calendari on poder anotar les cites, activitats socials ... pot ser molt
útil si recordes omplir-lo.
Utilitzar les notes adhesives codificades per colors , atorgant una
categoria a cada color, com trucades telefòniques, pagaments pendents, etc.
Parlar sobre el TDAH
Comptar o no comptar que pateixes TDAH és una decisió totalment personal.
Els consells que oferim a continuació simplement pretenen orientar pel que fa a
aquesta decisió, per tant abans de parlar sobre la seva trastorn, avalua
aquests punts:
Per crear relacions estretes, necessites compartir; però també has de poder
confiar . Encara que sentis ganes de compartir la teva història personal amb
algú, comprova que pots confiar que aquesta persona et respecti a tu ia la
informació que comparteixis amb ell.
Quan li expliquis als altres que pateixes TDAH, compta amb que has de
educar-los respecte a aquest trastorn, ajudar-vos i desmentir alguns
prejudicis. Parla sobre la vostra experiència, suggereix fonts d'informació com
webs, llibres o articles, perquè puguin demanar la informació necessària.
Si estàs treballant i decideixes comentar-li a la teva companyia o companys
que pateixes TDAH, informau de com poden ajudar-te a manejar els símptomes .
Per exemple, enviar-nos un e-mail amb un llistat de tasques a realitzar, evitar
distraccions innecessàries ... En el cas que necessitis més ajuda, parla amb el
departament de recursos humans de la companyia.
Consells per a l'entorn laboral
Els següents consells poden servir d'ajuda per organitzar el seu treball,
però molts són igualment aplicables per a tasques a casa o per a plans en un
entorn social.
Limitar les distraccions
Utilitzar auriculars i música relaxant per ometre els sons de l'oficina.
Treballar en un espai ordenat on les distraccions siguin poques.
Tenir a mà tot el necessari , per no distreure en haver de trobar-lo.
Anotar les idees en un quadern per no interrompre la tasca que s'estigui
realitzant.
Realitzar una sola activitat / tasca alhora .
No començar una nova activitat / tasca fins que no s'hagi acabat la que
s'estigui duent a terme .
Establir rutines de treball.
Anotar la tasca que s'està realitzant en un paper autoadhesiu quan
s'interrompi la tasca .
Gestió del temps
Dividir els projectes grans en petites tasques i fixar el temps disponible
per a realitzar cadascuna d'elles.
Acte-premiar per aconseguir assolir els objectius de temps marcats .
Programar alarmes per avisar del temps de finalització de cada tasca.
Programar avisos per recordar les reunions a què ha d'acudir.
Evitar establir horaris sobrecarregats a subestimar la durada de cadascuna
de les tasques.
En els gestors de correu és molt útil organitzar les safates d'entrada de
la forma següent per fixar prioritats en les tasques: important / ara -
important / aviat - pot ser important - ja realitzat.
Estar al día
en TDAH es formar part del canvi.
Suscríbete a
la newsletter.
http://www.tdahytu.es/tdah-en-adultos/
Comentarios
Publicar un comentario